Passejada per Vic l 1 d Octubre

Hem parat a tirar pa als ànecs

Toca sopar amb tele

Camí de Ronda Cala Padrosa a Tamariu

Aprofitant que he fet pont el dilluns de la festa major hem seguim a la platja, i bo s' està bé, el següent !

Fa molt bon dia, els nens tiren molt caminant o sigui que ja no tenim massa límits en quan a camins de ronda, etc.

Sempre trobem moltes distraccions, sigui mirar plantes, insectes, o reptes pel camí, sempre podem parar i treure energies de reserva de la motxilla.

Ahir a la nit a en Jordi li va caure la seva quinta dent i els angelets li van portar 5 euros. La casualitat ha volgut que fes la seva primera compra a la mateixa botiga de Tamariu on jo vaig fer la meva primera també, imagino que a una edat similar, jo vaig comprar una pistola de doble canó per regalar al meu germà; En Toti ha compartit els euros comprant un cotxe per ell i un per en Tití, un gest significatiu del ben habinguts que estan i lo molt que s' estimen.

A la platja hem fet migdiada, la de en Jordi i la mama llarga la meva curteta i la  d'en Tí ràpidíssima. Quan ens hem despertat, he estat fent una sessió de dit trapella amb ell, és a dir pessigolles al màxim. En Tí té pessigolles a tot arreu menys a sota els peus. 

He i he dit que riguin per veure la superboca d' en Jordi on hi ha un Xou que no hi ha qui s aclareixi. A en Tí en canvi només n'hi han caigut dues i no se li nota res. 

En Tití menja com un condemnat. Mira quin llamp de entregar de truita es va menjar

En Tití menja com un condemnat.  Mira quin llamp de entregar de truita es va menjar. No ens el va deixar ni provar, ja ja , el volia tot per ell. Erem al Camping Treumal on varem passar la tarda.

Camping !

Bé doncs ens hem firat una caravana i ens hem instalat a Calella, la parcela no és la mes gran, però s'hi està bé , tenim un bosquet a davant. Estem relaxats i tranquils. 

En Toti ha agafat l'aire a la hamaca, en tití prefereix la tele de moment.

Regal de Nadal de en Martí al papa.

Bé, s'acosta el Nadal,  aquest any , haurem de ser mes curosos que ens altres doncs aquets estiu els nens  ens van dir que els reis eren els pares, que els hi havia dit algun "sabi" a les colònies d'estiu, un cop els vàrem tornar a  girar, esperem que encara l’encanteri duri , al menys per aquest any. 

Ja feia algun any que volia anar a una baixada de teies que feien a la Creu de  Gurb, així que ens hi vàrem atansar. De seguida vàrem conèixer una colla i ens vàrem ajuntar amb ells . Ens van donar una teia petita per els nens, que els va encantar i al tros final una de gran per a mi . Bé, tot això ho explico per posar -me  en situació, doncs vaig tenir un  regal que m'agrada escriure per recordar-ho sempre i compartir-ho amb qui sigui que un dia llegeixi això. Quan estàvem baixant tots tres amb les teies , fosc com era, teníem una teia que estava mig trencada i va  passar un noi  de l'escola i molt  trempat va dir "hola Jordi , Hola Martí ,voleu que us ajudi ?"  ens va donar un tos de fil ferro que va treure de la seva teia per arreglar la nostra , quan va  haver marxat , jo els vaig dir als nens "Nens , en aquesta escola hi ha nens molt macos, aquest son els amics que  heu de  fer ,  persones que tinguin bon cor , bones persones." el regal de Nadal va ser la resposta de en  Martí , que em va agafar desprevingut i  em va deixar directament emocionat, digué, "jo ja en tinc un de amic així .... ets tu papa" en Jordi , al adonar-se de lo boniques de les paraules , de seguida va afegir-s'hi dient que jo també era el seu amic.

Trens a Sant viçens

Jugant a pda amb soldats

Sabata a l'arbre !

 

Hem rigut tots tres com bojos quan en Martí ha fet un xut i li ha sortit disparada la sabata i s h penjat a l'arbre.

Platja del castell

Hem anat ben d hora a les 10 ja hi erem i no hi havia ningú. Hem portat la tenda i els nens hi han estat jugant, bé mes que jugant, fent el boig, fèia molt vent i s'els emportava, en Jordi des de dins anava girant i el vent l empenyia. Hem fet una bona excursió per dalt el camí i ha estat molt bé, la mam no surt doncs com sempre no procura tirar-se fotos... Jo li dic però ...

En Jordi i les seves remanamentes

En Jordi on va sol trobar algun cosa per "remenar" com dic jo, és a dir trobar alguna cosa per fer com si fós una màquina, un motor , un sensor, una bomba....

En aquest cas no se com ha trobat la meva eina de treure les ostres hi un tronc on ha pogut anar-lo desfent.

Agafa l'èina amb una gràcia i un dot natural extraordinari, clarament arrelat de l' avi Santi.

Clio de l'avi

Els Nens fan el boig al clio amb en Pol

Demà van amb els àvis a Nuria tots tres.

EStan contents i emocionats.

"Teta Mata"

Ai la Carla !!

La Marta se la menja directament i la nena n'està mooolt !

La petita quan venen cap a PDA ja demana per ella.

 Qui t'estima ?  A teta mata !

Platja d'Aro piscina

Dissabte tarda dia de retrobar-se amb en Pol. Avui han ben jugat a la piscina, ara toca jugar a Angry Birds, joc de moda a la tablet principalment, també han fet el boig amb el matalàs tant com han pogut. Tirar una foto una mica decent ha estat complicat.

Sant Antoni

Hem anat a Sant Antoni amb la bici plegable des de Platja d'Aro, se l' estimen moltíssim aquesta bici, en Marti sempre vol anar al darrera i en Jordi a davant, ara que tenen 6 anys cap a 7 ja no te massa sentit anar-hi, sembla una bici patera de tan carregada que es veu, però el fet de no haver de buscar aparcament, el que arriben a gaudirien tot plegat fa que encara seguim utilitzant-la. En Jordi des de davant vigila els perills i  se sent capità de la bici "invent" com li diuen ells, doncs va ser In dels invents del papa que tant els agraden, encara que a vegades els invents acabin en disbarat o destroçamenta...

Ens hem trobat a en Santi i la Maria amb tota la Baranera family i han agafat els estris de fer sostretes i com dos nens petitons s han dedicat jugar a fer pastissets i castells, feia temps que no ho feien . No he pogut tirar fotos amb les nenes doncs he pensat que hi aniriem a la tarda i al final no hi hem anat.Això si una amb l'Anna petita i els fills d'en Marc i la Paqui

Tornem-hi

Bona tarda!!

Aquí estic, tornant a blogejar després de força temps no fent-ho. Fèia temps que l ordinador de casa es va espatllar i vaig deixar de fer-lo malauradament. Ara, les noves tecnologies em permeten reprendre el meu superblog des de un IPhone 6 plus nou a estrenar, que em permet escriure en qualsevol moment mes facilment. Espero doncs aconseguir una continuitat, doncs coses a explicar en tinc i la veritat és que coses amb els nens en passen i moltes son records que haurien de ser per sempre però que segur que s oblidaran si no les escric.

De compres per Palamós

Tití una dent menys

Quan nosaltres erem a vic i els nens a PDA a en Tití li ha caigut la seva primera dent, el 15 de Juliol 2015

Volem ser amb ell per fer-li una abraçada,, snif snif

Avui vindran els angelets titinet !!

Portes obertes a la guardia urbana

Hem anat a la jornada de portes obertes de la guardia urbana ,ha vingut l'Anna Font amb l'Alex i la nena. S'ho han paasat pipa ,ha estat una bona idea i no em gastar un euro. Hem vist tota la instal-lació incloses les "presons", sala de armes, vehícles,etc. Inflables,ball i coca !!

Amb moto i quad amb l'avi

Hem organitzat una sortida amb l'avi Santi,hem anat a la riera major ,quan tiravem cap a Viladrau han dit que ja en tenien o sigui que ens hem anat a relaxar al riu; no han faltat les patates i olives,incentiu per excel-lencia. En Martí un cacaulat que s'ha vegut en 5 segons i un brioxet amb xocolata.

Dexeus , visita on van neixer els nens

Aprofitant que anavem al Camp Nou, hem fet una visita a la Dexeus, on els nens van sortir de la panxa de la mama.

Els ha fet molta il-lusió.

La veritat és que he fet una mica el "trapellot" anant just a la sala on els pesaven i colant-me a les sales on hi ha els nadons, sense entrar clar .

Hi havia un nadó amb la seva familia i ens han fer marxar , però ja haviem aprofitat per veure tot el que ens interessava i tirar fotos.

En Martí aquell dia se li va agafar de fer de gosset, i anava com es veu a les fotos amb les manetes fent el gosset.

Ha estat per a mi també molt emocionant veure de nou el lloc on els pesaven i on els van fer les poques curres del primer dia que no vaig fer jo o una de les àvies.