Estem a Novembre 2011 i dono per acabada la primera fase del bloc, vaig començar-lo al cap de un temps de tenir els nens , portant-lo al dia, i llavors vaig decidir tornar enrere per aprofitar que encara recordava tot des del part , vaig pensar, que era important guardar els detalls des del començament de tot, abans no s’esborressin de la memòria , el dia a dia , tant atrafegat , fa que no tinguis a vegades moments de pau per recordar situacions ja passades, i crec que hagués estat una llàstima que no quedés escrit , i que d’aquí un temps , potser quan els nens ja vagin una mica més per si mateixos , quan siguin una mica més “nens” i no nadons , tinguem moments amb la Marta per veure tot el que hem gaudit, patit i superat doncs tot plegat , no està essent pas gens fàcil i al menys un bon dia , vull compartir aquestes memòries , fent que els mateixos vincles entre els pares es reforcin doncs estem aconseguint tirar endavant a vegades amb alegries a vegades amb penes uns nens que son la nostra devoció i que son cada dia el premi a tots els nostres esforços.
Intentaré fer una segona fase del bloc , però ja no la garanteixo , doncs tot i que m’agradaria seguir , la veritat és que no és fàcil trobar hores per fer-ho, i el que no puc fer, és deixar de estar amb la meva família les poques hores que la vida em permet , per posar-me davant de l’ordinador , encara més hores al dia de les que ja la feina m’exigeix. Així doncs, de moment , el bloc s’ha acabat , imperfecte , amb algunes faltes , poc professional ,fet i redactat entre boquers, caques , bibes ,crisis, els ulls vermells i nens penjats del braç, però amb ganes i sobretot il•lusió, la que em dona pensar en la família que hem creat i que desitjo que cada vegada sigui més forta i que res mai la pugui trencar.
Gràcies i petons a tots.
i ara unes quantes fotos de l' estiu 2010 que he destriat ràpidament per acabar el blog i no encantar-me mes....
