bòmits....

Malauradament he de parlar de bòmits, molts bòmits , no sé quan s'acabarà , però és que en Martí bomita cada dos per très, ja estem anat a l'especial-lista , espero que aviat en treguem l'entrellat , aquí una típica estampa .... perquè carai li passa pobret ...¡¡¡

Hem sortit amb els nens perquè fa un solet molt maco

Tot i que és mig novembre , s'està perfecte a la terrassa , ara realment treiem profit de la gespa artificial i els nens han estat molt bé a fora , en Martí molt trempat i en Jordi , com sempre entre juganer i remeneta .

Sant Martí ¡¡

A en martinet li han posat la corona del Sant a l'escola.

Ell no entent res evidentment , però no li desagrada la corona , tot i que sencera , ha durat ben poc..

Diumenge excurssió a Puiglagulla

Hem donat el dinar als nens a una de les taules de fora, la veritat és que no ha anat massa bé , no han menjat massa , ens ha caigut un tot per aquí en enllà , vaja bastant "distret" per no dir una altra cosa , ,-... quan passava la gent i algún conegut , veies clarament amb les seves cares , com dèien , "pobres aquest parell, vaya panorama.... "

én fí , bona cara i endavant ¡¡

Actitud Jordi

En Jordi és més "Cosonet" que en martí , és més fàcil tirar-te fotos amb ell, doncs li agrada estar sempre damunt de algú , en Martí és cada dia més carinyós , però és realment més independent i no necessita de la companyia constant de papa o mama o àvis per estar feliç i tranquil.

Em sap greu perquè no aconsegueixo fer-li tantes fotos a en Martí co ma en Jordi , però noi , això és el que hi ha , en Martí de moment no es deixa dominar gaire , ni mirar la càmara ni res , ell vol estar tranquil .

Estiu 2009

   Tarda amb en Xavi i la Cristina , en Xavi també es va animar a tenir en jordito una estona , en Martí molt relaxadet anar-lo gronxant.

Mami satisfeta ¡¡

                                                    Em falta el mocador de la baba....

     En Jordi gaudeix molt a la piscina i és senzill tirar fotos maques , a en Martí li això de l'aigua fresqueta,no li agrada gaire , no acaba de entendre perquè s'ha de ficar aquí quan a la banyera l'aigua està d'allò més calentona...

    En Jordi com sempre només vol està fent el boig , i això ja serà així per molt de temps:

    La Ieta ha vingut a casa a ajudar , Molt bé ¡¡¡

    Platja d'Aro , després de banyar-se estan com dos matonets , quiets i relaxats .... això si aconseguim posar-hi en Martí...

    Després una mica de non non :

El primer casament ,que sigueu molt feliços ¡¡

El regal de bateig

Bateig

Bateig

Bateig , que macooooooos

Primer varem fer una mica de dormideta a l'església, però de seguida es varen apuntar a la festa , i com es pot veure , fins i tot deixaven agafar-se per en Jony per exemple ¡ sense adonar-me'n , en Jordi em va arrencar la flor amb un moment ...

Bateig

Àvia Xon

El dia del bateig ,varem recordar l'estimada àvia Xon que ens va deixar poc temps abans de nèixer els nens amb aquest escrit:

Àvia Xon,

Sabia que passaria , sabia que quan l’àvia ens deixes em deixaria un buit al cor.

Son molt els records que en tinc , m’han quedat gravats  i m’encanta recordar-los , son simples detalls , imatges , sempre tendres .

Sobretot tinc molts records del pis de Vic ,és curiós que gairebé no me’n havia recordat mes i poc a poc m’han anat tornat tots ,  recordo com em posava al llit  i em senyava tres vegades mentre deia un pare nostra i demanava que em protegissin de tots els mals , recordo al matí quan ella i l’avi Pepi m’espiaven per la porta mentre jo els mirava de reüll, llavors melindros del forn de st miquel  i xocolata calenta per esmorzar , a cos de rei vaja..

Recordo la cadira de fusta vermella i el tic tac del rellotge de paret , el cendrer dels cavalls de l’avi ,  els dibuixos de les nenes de la meva habitació , la fressa de les motos i l’àvi Pepi queixant-se perquè distorsionaven l’antena de la tele i no podia veure els toros  en pau. 

Veig l’avia a través de la cortina de l’armari rebost  abans que li fes un dels meus espants sortint  de dins, encara ric quan penso en aquell seu riure que ens anava encomanant a tots i no podíem parar de cap manera …    i cosint , quin tip que se’n feia ¡¡ , era l’única àvia de mes de 90 anys capaç d’enfilar una agulla sense ulleres .

 Quan l’àvia ens va deixar la mama va dir , algú  recorda haver-la vist mai enfadada ? i la resposta es no, no , mai no ens va aixecar la veu , mai no la vaig veure enfadada ni li vaig sentir mai criticar a ningú.

M’agrada pensar en ella , m’agrada perquè em sento millor , em fa recordar que a la vida no hi som per altre cosa que ser feliços , per estimar-nos i fer  el millor per els nostres i els demés.  Estic segur que com més m’assembli a com era ella mes en pau viuré.

Encara la veig allà asseguda a la cadira de l’entrada carregant les piles amb el sol i amb el somriure a punt per quant arribessis. 

No ha pogut veure els meus nens ,però de ben segur que jo els hi parlaré de ella , d’aquella àvia tant bona i que ens estimava i estimàvem tant, i que des de algun lloc els hi diu

                                                               “macus meus”

                                             

SEGON DIA de blog ¡¡¡

Avui tot bé, els hem portat a la guarderia i deixant a part que ens diuen que en Jordi pega molt a tots els altres nens i nenes , és mes , hi ha dues nenes que només de veure'l es posen a plorar ; estem intentant posar-hi remei i renyar-lo cada vegada que pega però sembla que no fa cas o no en vol fer... Hem mirat una mica el Baby first i apa a jugar una estona amb el papi mentre la mama està endreçant tot el merder de casa.

PLEGO PERQUÈ EN JORDI M 'ESTÀ TIBANT EL RATOLÍ PER SOTA LA TAULA ¡¡

Aquesta és la foto de quant he arribat a casa ¡¡

Tot nevat

tot nevat "camacu"