Immersió a Brasil

La primera immersió de la Marta i quins peixos¡¡

Ja em arribat ¡¡ ha estat molt bé , la veritat és que he decidit no fer més viatges en grup ( la Marta , tot i que no ho ha expressat tant clarament , pensa el mateix que jo) , doncs quan hem anat tots junts , ha estat un pal , cada dia tinc menys ganes de estar amb gent, que no sigui la que jo vull , tinc poques vacances, pocs dies de festa i poques oportunitats de poder fer la nostra com per perdre el temps amb qui no vull; en canvi tots els dies que hem passat amb en Lluís , em estat tant bé que repetiria ja mateix . No puc dir mentida , m’he enyorat ben poc dels nens, un cop allà pensava , bé ara , toca fruir d’ això , i amb els nens , quan torni ja hi estaré i tindré temps de estar bé i de estressar-me de nou. També és veritat que el de trucar a casa cada dia i que et diguin que els nens estan d’allò més bé i no et troben pas a faltar i estan tant bé com quan tu hi ets , et fa relaxar-te moltíssim . Sort les avis de ambdós costats que ens han anat i ens van cada setmana de conya.

De fet , estar amb els nens , ara mateix és una barreja de passar-ho bé i fruir de
moments de cansament i estrès de moment mes habituals del que un voldria.