Bé, s'acosta el Nadal, aquest any , haurem de
ser mes curosos que ens altres doncs aquets estiu els nens ens van dir
que els reis eren els pares, que els hi havia dit algun "sabi" a les
colònies d'estiu, un cop els vàrem tornar a girar, esperem que encara l’encanteri
duri , al menys per aquest any.
Ja feia algun any que volia anar a una baixada de teies
que feien a la Creu de Gurb, així que ens hi vàrem atansar. De seguida
vàrem conèixer una colla i ens vàrem ajuntar amb ells . Ens van donar una teia
petita per els nens, que els va encantar i al tros final una de gran per a mi .
Bé, tot això ho explico per posar -me en situació, doncs vaig tenir un
regal que m'agrada escriure per recordar-ho sempre i compartir-ho amb qui
sigui que un dia llegeixi això. Quan estàvem baixant tots tres amb les teies ,
fosc com era, teníem una teia que estava mig trencada i va passar un noi
de l'escola i molt trempat va dir "hola Jordi , Hola Martí
,voleu que us ajudi ?" ens va donar un tos de fil ferro que va
treure de la seva teia per arreglar la nostra , quan va haver marxat , jo
els vaig dir als nens "Nens , en aquesta escola hi ha nens molt macos,
aquest son els amics que heu de fer , persones que tinguin
bon cor , bones persones." el regal de Nadal va ser la resposta de en
Martí , que em va agafar desprevingut i em va deixar directament
emocionat, digué, "jo ja en tinc un de amic així .... ets tu papa" en
Jordi , al adonar-se de lo boniques de les paraules , de seguida va afegir-s'hi
dient que jo també era el seu amic.
