Com que a la Marta l’hi fa molta por el quiròfan , vàrem demanar expressament que hi hagués la doctora mateixa que ens ha portar tot l’embaràs , li va demanar per favor que jo pogués ser-hi també. Jo de fet , volia veure com sortien els nens , o sigui que no m’ho podien pas negar perquè jo volia ser-hi si o si .
També estava tot a punt amb l’empresa de recollida de sang del cordó umbilical , tota una història això també. Tots dos teníem clar de fer-ho i després de valorar totes les empreses que s’hi dedicaven , vaig tenir-ho clar , i el dia del part , havia de trucar a un telèfon i avisar , ells recollirien un set de retirada de la sang que jo portava en tot moment i la portarien refrigerada cap a Alemanya o estarà en dipòsit durant un mínim de 25 anys i és que els nostres nens han de estar protegits de tot .
Estem a quiròfan , i encara la Marta m’està demanant quan comencen que jo ja he vist que han començat fa uns minuts , bé , de fet la vaig veure tota de principi a fi i tot i que em va agradar molt , els detalls millor passar-los de llarg , la Marta , es va començar a marejar, deia que s’ofegava , i encara no es va començar a posar nerviosa , em va dir amb una veu que anava cap a la relaxació “ Que m’han donat alguna coooosaaa” , Sí , li acabaven de donar un tranquil•litzant que va fer que estes molt millor, alhora , no s’assabentava de la meitat; la qüestió és que veig un nen , el veig quan encara és a dins la Marta , i plis plas , estibada i agafat pels peus, jo estava molt atent doncs volia gravar la imatge dels nens a la meva ment i de fet , la tinc ben gravada ; En Jordi ja és aquí , ha sortit molt blanquet , amb una capa com de cera , i un cop fet el tema cordó umbilical, que jo estava al cas que posessin en el gel per la conservació , el varen posar de seguida a sota el llum vermell que el mantenia calent , en Jorditu va plorar només sortir i a sota el llum va callar al cap de un moment , bé , jo no em podia pas entretenir, corre cap a la mare perquè havien de treure en Martí , que va sortir molt , molt petit , no va plorar gairebé i semblava molt despert , com si tampoc s’ho volgués perdre. Ens vàrem fer petons per celebrar que havia anat molt bé; Sense temps per perdre , un nen per a mi i un nen per l’ infermera i cap a fora que els avis ens esperaven. Tothom content , com no , tot estava anant perfecte .
Aquests és el missatge que vaig enviar als nostres amics i familiars:
Ep Martí no m'empenyis ¡¡
Va Jordi no m'atabalis que jo era primer ¡¡
Visca ja soc fora ¡¡ Soc en jordi i he nascut a les 15:43 i peso 2,610 kls. tot un machote¡
Eeeeii jo també soc aquí i soc en Martí, he nascut a les 15:48 i peso menys però soc mes escotorit , 1,940 kls.
