PLEGO PERQUÈ EN JORDI M 'ESTÀ TIBANT EL RATOLÍ PER SOTA LA TAULA ¡¡
Aquesta és la foto de quant he arribat a casa ¡¡
dilluns, 9 de març del 2009
SEGON DIA de blog ¡¡¡
Avui tot bé, els hem portat a la guarderia i deixant a part que ens diuen que en Jordi pega molt a tots els altres nens i nenes , és mes , hi ha dues nenes que només de veure'l es posen a plorar ; estem intentant posar-hi remei i renyar-lo cada vegada que pega però sembla que no fa cas o no en vol fer... Hem mirat una mica el Baby first i apa a jugar una estona amb el papi mentre la mama està endreçant tot el merder de casa.
PLEGO PERQUÈ EN JORDI M 'ESTÀ TIBANT EL RATOLÍ PER SOTA LA TAULA ¡¡
Aquesta és la foto de quant he arribat a casa ¡¡
PLEGO PERQUÈ EN JORDI M 'ESTÀ TIBANT EL RATOLÍ PER SOTA LA TAULA ¡¡
Aquesta és la foto de quant he arribat a casa ¡¡
diumenge, 8 de març del 2009
Dilluns 08 març 2009 tot nevat ¡¡ Avui començo el blog
(això és correcta¡¡ , aquest és el dia real que vaig començar aquest blog , llavors , més endavant , vaig decidir retornar al principi de tot)
Hola , ahir diumenge , la mama em va ensenyar una agenda , era del 1972 , i allà vaig poder llegir uns redactats que va escriure durant uns 6 o 7 dies . la veritat és que em va agradar molt , em va fer molta gràcia llegir coses de quan jo era un bebè i coses de en Santi i l'Anna , i les circumstàncies apurades del papa i la mama en aquells dies amb tots tres tant petits.
En fi , que m'he decidit a intentar fer aquest blog, no sé quan durarà , no sé si tindré energies per fer només pocs dies com li va passar a la mama, doncs, és ben cert que molt dies acaba literalment "fet pols"; però crec que val la pena intentar-ho .
T'imagines poder-ho continuar durant molt de temps , em serviria a mi i la Marta per d'aquí uns anys rememorar detalls que s'obliden i també per poder-ho ensenyar als nens d'aquí uns anys i que sàpiguen aquests detalles de baby's que a mi tanta gràcia m'han fer de llegir.
(això ho escrit més tard en el temps , o és un error, aquest és l inici del blog , el que passa és que més endavant , tornaré enrere en el temps per repescar des de el principi de tot.)
Som-hi doncs ¡¡¡
avui som dilluns i la ha nevat moltíssim , s'ha quedat tot col•lapsat , he hagut de plegar una mica d'hora perquè la marta m'ha trucat a les 19.00 doncs estava dels nervis, estava sola amb els nens i estaven començant a estar-ne farts , s'han passat tot el dia tancats a casa i clar això s'ha notat, he arribat i ens hem posar "manos a la Obra" , els hem banyat a tots dos i posat el pijama provisional ( desprès els tornem a canviar per si s'embruten al sopar) . Al sopar, en Martí , ha vomitat gairebé tot a mig menjar, el problema és que té bastants mocs i de tant en quant patam , tot fora ; lo fotut no ha estar només això, sinó que en Jordi que gairebé ja havia acabat de sopar , ha començat a imitar en Martí fent fastigs , i tot i que he intentat distreure'l , tot mirant-me fixament , s'ha anat provocant una tos expressament i al final , tot fora.... càsummm.. no ha tret poc , com que no està acostumat a vomitar , doncs ell mai no ho sol fer , s'ha escanyussat de veritat i fort i ha tret absolutament tot , ha quedat fet un fastig ell , la cadira i etc , . apa a posar un altre pijama provisional i tornem-hi que no ha estat res ; li he donat de nou el sopar i aquest cop , tot en calma .
Hem fet "bibes" , i hem jugat una estona . Tots dos han rigut molt , han començat a fer cops de cap al "puf" i han cridat de esverament i emoció .
Amb tanta alegria , en Jordi , a començat a picar al cap de en Martí i a estirar-li el pijama pel coll. L'hem renyat i l'hem posar al racó de pensar per segona vegada ( jo encara no ho havia vist) , on sembla que a la guarderia ja li posen tot sovint , i ens hem hagut de aguantar el riure perquè s'ha quedat allà sense dir ben res , dret com un estaquirot durant un minutet , llavors dissimuladament s'ha agafat al volant de la bici que era el que tenia més a prop i s'ha evadit de la zona.
Hola , ahir diumenge , la mama em va ensenyar una agenda , era del 1972 , i allà vaig poder llegir uns redactats que va escriure durant uns 6 o 7 dies . la veritat és que em va agradar molt , em va fer molta gràcia llegir coses de quan jo era un bebè i coses de en Santi i l'Anna , i les circumstàncies apurades del papa i la mama en aquells dies amb tots tres tant petits.
En fi , que m'he decidit a intentar fer aquest blog, no sé quan durarà , no sé si tindré energies per fer només pocs dies com li va passar a la mama, doncs, és ben cert que molt dies acaba literalment "fet pols"; però crec que val la pena intentar-ho .
T'imagines poder-ho continuar durant molt de temps , em serviria a mi i la Marta per d'aquí uns anys rememorar detalls que s'obliden i també per poder-ho ensenyar als nens d'aquí uns anys i que sàpiguen aquests detalles de baby's que a mi tanta gràcia m'han fer de llegir.
(això ho escrit més tard en el temps , o és un error, aquest és l inici del blog , el que passa és que més endavant , tornaré enrere en el temps per repescar des de el principi de tot.)
Som-hi doncs ¡¡¡
avui som dilluns i la ha nevat moltíssim , s'ha quedat tot col•lapsat , he hagut de plegar una mica d'hora perquè la marta m'ha trucat a les 19.00 doncs estava dels nervis, estava sola amb els nens i estaven començant a estar-ne farts , s'han passat tot el dia tancats a casa i clar això s'ha notat, he arribat i ens hem posar "manos a la Obra" , els hem banyat a tots dos i posat el pijama provisional ( desprès els tornem a canviar per si s'embruten al sopar) . Al sopar, en Martí , ha vomitat gairebé tot a mig menjar, el problema és que té bastants mocs i de tant en quant patam , tot fora ; lo fotut no ha estar només això, sinó que en Jordi que gairebé ja havia acabat de sopar , ha començat a imitar en Martí fent fastigs , i tot i que he intentat distreure'l , tot mirant-me fixament , s'ha anat provocant una tos expressament i al final , tot fora.... càsummm.. no ha tret poc , com que no està acostumat a vomitar , doncs ell mai no ho sol fer , s'ha escanyussat de veritat i fort i ha tret absolutament tot , ha quedat fet un fastig ell , la cadira i etc , . apa a posar un altre pijama provisional i tornem-hi que no ha estat res ; li he donat de nou el sopar i aquest cop , tot en calma .
Hem fet "bibes" , i hem jugat una estona . Tots dos han rigut molt , han començat a fer cops de cap al "puf" i han cridat de esverament i emoció .
Amb tanta alegria , en Jordi , a començat a picar al cap de en Martí i a estirar-li el pijama pel coll. L'hem renyat i l'hem posar al racó de pensar per segona vegada ( jo encara no ho havia vist) , on sembla que a la guarderia ja li posen tot sovint , i ens hem hagut de aguantar el riure perquè s'ha quedat allà sense dir ben res , dret com un estaquirot durant un minutet , llavors dissimuladament s'ha agafat al volant de la bici que era el que tenia més a prop i s'ha evadit de la zona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)