Com tots sabem , el tenir fills es veu de una manera ben diferent per part de l’home i de la dona , quan ens ho vàrem plantejar, jo al menys , ho vaig faig fer de una forma una mica egoista , sempre pensant molt si podré fer la seguir fent la meva, si no tindré mai mes llibertat , etc etc ,deixant a part els comentaris del qui ja en tenen , que habitualment , no van gaire lluny de “Pobre noi”, “ no seràs mai més d’altre “ , “se’t ha acabat tot” la veritat és que a mi i a la Marta , les nostres circumstàncies al tenir dificultats per quedar-nos embarassats, han fet que tinguéssim tant de temps per pensar i trencar-nos el cap que al final , ja no sé si el meu cervell donava voltes de campana.
Anades i vingudes de BCN , metges i proves cada dos per tres , vàrem resar i posar ciris a Montserrat .
Fins que un dia : una trucada ,un “Marta estàs asseguda ?” i un SÍ com una casa , un "super" Sí , el Sí més esperat, el Sí més maco del mont va caure sobre nosaltres com un premi a tots els esforços. Bé , el que no sabíem encara era que aquest sí , era un doble SI ;No es que no ho esperéssim , era una possibilitat , i tot i que admeto que quan t’ho confirmen et venen al cap els comentaris dels amics, també t’entren ganes de afrontar el repte.
Els mesos cauen ràpid i no ens l’adonem que ja som estirats a la llitera, bé , jo no estava estirat… però poc li faltava. En un tres i no res , veig uns peus que tiren coses i ja tenim en Jordi , i dos minuts mes tard en Martí , que era tant petit que no tenia força ni per obrir la boca i plorar .
Ara entenc moltes coses , el patir de un pare i una mare , el sentiment de protecció i, l’amor , l’amor més intens mai sentit , el voler donar més del que tens , més del que pots , més que la teva vida. Passi el que passi ara la meva vida serà més plena .
Dono les gràcies a les nostres famílies, als qui fan el que poden per fer-ho mes fàcil , als super Avis que ens ajuden a cuidar-los , ens fan de mainaderes i pleguen mes tard de la feina perquè jo pugui estar amb ells al vespre.
I Sobretot dono les gràcies a la Marta , per tot el que li ha costat , per tot el que ha patit i lluitat per tenir aquests dos sols amb nosaltres ; Gràcies a tots .
