Familia Pla Morera

Cap a l’habitació , la Marta la varen pujar al vespre, la primera nit , la estava molt fluixa , com era normal , va està dormint encara “sedada” .
L’endemà la Marta es trobava pitjor i va donar senyals de preeclàmpsia , mal assumpte , la varen haver de portar a cures intensives, no entraré en massa detalls de aquells dies , doncs prefereixo no recordar lo malament que tots ho vàrem passar , només dir que la Marta va estar molt fotuda i que no poder veure els seus nens durant els primers dies de vida va ser molt dur per tots. Jo li baixava la càmera amb fotos dels nens per animar-la, però no sabia massa què més fer ; M’emociona recordar que l’últim dia que vaig baixar a veure-la me la vaig trobar resant amb les mans agafades per poder tornar a l’habitació.
Durant aquests dies , jo vaig quedar-me amb els nens amb la ajuda dia i nit de les àvies ; no sé de on havíem tret que a les nits, hi havia un servei que et guardaven els nens , la realitat va ser una altra, i només ser que vaig dormir de 4 a 5 hores en 5 dies , no sé de on vàrem treure les forces , però van sortir, jo no sabia res de nens , doncs la Marta era qui havia llegit , estudiat , preparat tot, etc . però jo no en sabia res …. En fi que em vaig haver de posar les piles , o millor dit , se’m van posar automàticament .
Va venir una infermera i em va explicar com havíem de donar la llet , la quantitat , la inclinació del biberó a 45 graus, el rotet entremig, el rotet final ; també com havíem de canviar aquelles caques primeres tant negres , que ja no recordo com es deien.. , com costaven de treure ¡¡ i el cordó umbilical , les cures ,cada quan , com fer-ho , quina angunia feia, tantes coses en tant poc temps , ai mare de Deu ¡¡¡¡ no vaig tenir temps de pensar si me’n sortiria o no , ni poder-ho plantejar , es que sempre estaves fent una cosa o altre ¡¡ i és que eren tant petits , tant poca cosa , tant fràgils ….
El sentit de protecció i patiment cap els nens no em va tardar ni 2 minuts a arribar , i de manera molt forta. Recordo que les primeres nits , els caràcters dels nens , es marcaven per moments .
En Jordi , plorava bastant sovint , la segona nit vaig descobrir que moltes vegades , no era perquè tingués gana , o anés cagadet o altres, sinó perquè volia que l’agafessis i notar el teu calor , així que aviat vaig descobrir que a sobre meu , sí que s’adormia i estava més tranquil , la veritat és que la sensació era molt agradable tot i el cansament . Realment era bastant dormilega , i això volia dir que era capaç de dormir dues horetes seguides .
En Martí , no plorava massa, semblava un sant , no deia massa res, tot i que a vegades feia petites queixes , no sabíem què li passava i enteníem que devien ser còlics, a part d’ això, era molt més despert que en Jordi , i estava molt més sovint amb els ulls oberts, era més observador, no semblava que li agradés molt que l’agafessis , era com si l’ incomodés . Era tant menut , que els primers dies, no trobàvem els seus guants , i després de remenar totes les bosses i regirar-ho tot, varen sortir de dins del gorret que ell mateix portava posat , Ja Ja , d’això l’avia Iame en va fer un petit compte , que li va regalar a la Marta .